És biòleg per la Universitat de Barcelona i ha treballat com a funcionari de l’ICONA i del Govern Balear fins l’any 2019. Va ser diputat del Parlament de les Illes Balears i Conseller del Consell de Mallorca (1987- 1991), Conseller d’Agricultura i Pesca (1999- 2000), vocal del Consell Econòmic i Social (2000-2003) i ha tingut una intensa vida associativa (membre fundador del GOB, d’Amics dels Parcs, vocal de la Societat d’Història Natural, de la Societat Espanyola d’Ornitologia, d’APAEMA i Tramuntana XXI, entre d’altres). És casat amb Dora Muñoz i té dos fills, Oriol i Pau.

Enginyer de monts de la 62ª promoció (1917), nascut a Manacorel 20 de setembre de 1893.

Neix el 13 d'agost de 1919.
Ingressa en el cos d'Ajudants de Monts el 21 d'agost de 1949.
S'incorpora al Distrito Forestal de Baleares el 20/06/52, procedent del D.F. de Huesca.
El 19 d'abril de 2018 morí a Palma als 98 anys d'edat.
Col·legiat d'Honor del Col·legi d'Enginyers Tècnics Forestals.

Miquel Forteza i Pinya va nèixer el 16 de juliol de 1888 al carrer de San Bartomeu de Palma. Era el major dels tres germans Forteza - Miquel, Guillem i Bartomeu - Va cursar els primers estudis a l'escola establerta pel mestre Josep Llobera al carrer d'en Carrió i el batxillerat a l'Institut General i Tècnic de segona ensenyança, aleshores a Montision, el qual acabà l'any 1905 amb les qualificacions d'aprovat en lletres i d'exel·lent en ciències. L'any 1907 se n'anà a Barcelona per estudiar-hi Filosofia i Lletres, però n'abandonà els estudis en acabar el segon curs. Aleshores preparà a Barcelona i a Madrid l'ingrés a l'Escola oficial d'enginyers de camins. Hi ingressà el juny de 1911 i en sortí enginyer de camins, canals i ports el setembre de 1916 amb la qualificació de bé. Del 1917 al 1929 serví a la xarxa catalana de la companyia MZA (Madrid-Saragossa-Alacant), l'actual RENFE, En aquell període dissenyà les estructures de les cobertes de l'Estació de França. El 1929 fou desinat a la Xefatura d'Obres Públiques de les Illes Balears

Retractació del manifest i cap d'obres públiques.

Durant la Segona República signà alguns missatges d'afirmació catalanista, entre els quals el Manifest de resposta als catalans" de juny de 1936. Un mesos després de l'Alçament els germans Miquel i Llorenç Villalonga negociaren amb ell i amb Miquel Ferrà la retractació dels signataris del Manifest, publicada el 18 de setembre de 1936 a tots els diaris de Palma. El 23 d'abril de 1940 Miquel Forteza va ser nomenat enginyer en cap d'Obres Públiques a les Balears. D'aquell temps són, entre d'altres projectes seus, la carretera que va de l'Hotel fins el far de Formentor i la de Pollença a Lluc. Durant el seu manament s'asfaltaren 300 km. de carreteress i es construïren 114 km. de carreteres noves. El 27 d'abril de 1958 fou ascendit a conseller inspector i passà a residir a Madrid, on solament romangué tres mesos, perquè el juliol següent es va jubilar. El maig de 1961 va obtenir el doctorat en enginyeria de camins per la seva tesi Las carreteras de Mallorca (Madrid 1958). Unes altres publicacions seves en matèria d'ingenyeria són Los antiguos caminos de Mallorca (Palma, 1953) i Muros y cabañas (La mampostería en seco en Baleares) (Palma, 1955). Anys enrera, Miquel Forteza havia estat regidor de l'Ajuntament de Palma i primer tinent de batle. Entusiasta de la musica clàssica, sonbretot de Wagner, el juny 1946 ell i Antoni Parietti fundaren l'Orquestra Sinfònica de Mallorca, de la qual fou vice-president. En fundar-se l'Obra Cultural Balear, el desembre de 1962, en fou elegit president, càrrec que exercí fins a la seva mort, esdevinguda el 9 de novembre de 1969 a la casa on va nèixer. Tenia 81 anys d'edat.