Miquel Mir Gual (Campanet, 1985), geògraf i polític mallorquí qui, des de l'àmbit acadèmic i de l'administració pública, ha treballat i contribuït en la conservació dels espais naturals a les Illes Balears. Doctor en Geografia Física per la Universitat de les Illes Balears (2014), amb Menció Europea i qualificació Cum laude, inicià la seva carrera investigadora el 2009. Fins el 2016 fou professor i investigador del Departament de Ciències de la Terra de la UIB, on hi desenvolupà la seva recerca centrada en la geomorfologia litoral i la gestió costanera, així com també la gestió i la conservació dels espais naturals. Des de 2016 fins el 2019 fou Director General d'Espais Naturals i Biodiversitat del Govern de les Illes Balears, adscrit a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. Des de juliol de 2019 és el Conseller de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears.

La seva especialització dins l'àmbit de la recerca es centra en la geomorfologia litoral i, en especial, en el coneixement sobre la dinàmica i funcionament dels sistemes platja-duna. Així, amb la seva tesi doctoral titulada "Anàlisi, caracterització i dinàmica de les formes erosives blowout en sistemes dunars de Mallorca i Menorca (Illes Balears)" estableix una línia de recerca que deriva en la publicació de nombrosos articles dins l'esfera nacional i internacional, així com amb la postulació de conferències i seminaris sobre la temàtica.

Professor Titular de l'Àrea d'Analisi Geogràfica Regional, del Departament de Geografia. UIB. Llicenciat per la Universitat de les Illes Balears (1985) i Doctor per la Universitat de Barcelona (1991).
Coordinador del Doctorat en Turisme de la UIB.
Professor especialitzat en Geografia del Turisme, en les branques de: els impactes del turisme (socials, econòmics i ambientals), el turisme rural i comunitari, la planificació turística de les destinacions turístiques madures i del Turisme a Iberoamèrica.
Publicacions de llibres sobre la Cooperació al Dessenvolupament, el turisme a Balears, els indicadors de sosteniblitat i d'articles a revistes científiques sobre totes les branques mencionades abans, endemés de treballs sobre Xina la India.

Rafael Puig i Valls (Tarragona, 31 de mayo del 1845 – 1920) fue un ingeniero forestal, defensor del medio natural y fundador de la Fiesta del árbol en Cataluña. estudió la carrera de Ingeniero de Montes en Villaviciosa de Odón, terminándola en 1863. Posteriormente, se tituló como Ingeniero Forestal (1869). Entra en el cuerpo de forestales del Estado, y llegó a ser Ingeniero Jefe del distrito forestal de Barcelona, Gerona y Baleares, hasta su jubilación anticipada en 1907 a causa de la arterioesclerosis. Fue secretario de la Sociedad Económica de Amigos del País (1872-1874) y del consejo de la Exposición Universal de Barcelona de 1888, vocal de la junta de govern del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro durante ocho años (al menos entre 1903 y 1906) y presidente de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona (1892-1894 y 1904-1906). Colaborador de La Vanguardia, también publicó diversos trabajos de tema forestal. Juntamente con Victorià Felip, propuso la construcción del ferrocarril de Manresa a Berga. Puig protagonizó una larga lucha en defensa del medio natural.